Ens hem begut l'enteniment?

La polèmica generada per unes imatges de la pel·li “Under the skin” on l’Scarlett Johansson llueix un espectacular nu integral m’han fet pensar, seriosament, si ens hem begut l’enteniment.

Naturalment, ja no es tracta de que a ningú sorprengui que tota una estrella de Hollywood aparegui nua en una pel·li. Això, teòricament, ja ho tenim superat. El que no sembla que tinguem tan clar és on hem de situar els paràmetres que estableixen un estereotip de bellesa saludable, normal, coherent. I no ho devem tenir gens clar perquè quan els que marquen les tendències s’esgarrifen a la xarxa amb un cos tan atractiu com el de la senyoreta Johansson és que alguna cosa no va bé.

Que no ha passat pels filtres del photoshop? Sí. Que llueix certes corbes on d’altres preferirien lleus i imperceptibles ondulacions? Sí. Que els seus pits ja no presumeixen de silicona com abans? Sí. D’acord. I què, em pregunto jo. Deixa de ser tan bella i atractiva com sempre per tot plegat? Ens hem begut l’enteniment?

Doncs sí, probablement ens hem begut l’enteniment. Si no tots, molts de nosaltres. Perquè mentre penso en aquesta absurda polèmica se’m passen pel cap —alhora— autèntiques bestieses. Bestieses com les d’aquelles noies o dones que es fan treure una costella per lluir una cintura més esvelta, per les que s’amputen el dit petit del peu per lluir uns talons més alts o per les que s’obsessionen per aprimar-se cada vegada més fins a poder lluir un bon thigh gap: un espai més o menys considerable entre les cuixes i el pubis. Increïble, però cert. Tan increïble com l’obsessió d’algunes joves ucrainianes com la Valeria Lukyanova, l’Anastasya Shpagina o l’Olga Oleynik per assemblar-se el màxim a la cèlebre nina Barbie.

Definitivament, ens hem begut l’enteniment...