Oh Happy Day! (II)

Confirmada ja la segona edició d’OHD només puc dir que probablement la seguiré amb una estranya barreja de nostàlgia i alleujament. Nostàlgia per l’experiència viscuda, per moltes de les persones que vaig conèixer, per la muntanya russa de nervis i emocions  esperant als camerinos, pujant a l’escenari o escoltant el veredicte del jurat. Però també alleujament. Molt alleujament. Perquè si bé participar en el programa ha disparat indubtablement la projecció artística dels nou cors seleccionats en la primera edició (sobretot la dels quatre semifinalistes, és clar), també s’ha de reconèixer que la tremenda sacsejada que acostuma a comportar un esdeveniment així provoca, impepinablement alhora, actituds i reaccions (per dir-ho d’una forma suau) del tot imprevisibles. Sobretot en aquells grups que no hagin sabut gestionar correctament l’impacte mediàtic que suposa un programa d’aquestes característiques. Així doncs, els meus millors desitjos a l’equip que seleccionarà els cors participants. Espero que tots siguin molt bons i que ens ofereixin un espectacle com cal tots els dissabtes al vespre. Veureu des de casa, amb total i absoluta imparcialitat, serà —sens dubte— un gran plaer.