La polèmica
generada per unes imatges de la pel·li “Under the skin” on l’Scarlett Johansson
llueix un espectacular nu integral m’han fet pensar, seriosament, si ens hem
begut l’enteniment.
Naturalment, ja
no es tracta de que a ningú sorprengui que tota una estrella de Hollywood
aparegui nua en una pel·li. Això, teòricament, ja ho tenim superat. El que no
sembla que tinguem tan clar és on hem de situar els paràmetres que estableixen
un estereotip de bellesa saludable, normal, coherent. I no ho devem tenir gens
clar perquè quan els que marquen les tendències s’esgarrifen a la xarxa amb un
cos tan atractiu com el de la senyoreta Johansson és que alguna cosa no va bé.
Que no ha passat
pels filtres del photoshop? Sí. Que llueix certes corbes on d’altres
preferirien lleus i imperceptibles ondulacions? Sí. Que els seus pits ja no
presumeixen de silicona com abans? Sí. D’acord. I què, em pregunto jo. Deixa de
ser tan bella i atractiva com sempre per tot plegat? Ens hem begut l’enteniment?
Doncs sí,
probablement ens hem begut l’enteniment. Si no tots, molts de nosaltres. Perquè
mentre penso en aquesta absurda polèmica se’m passen pel cap —alhora—
autèntiques bestieses. Bestieses com les d’aquelles noies o dones que es fan
treure una costella per lluir una cintura més esvelta, per les que s’amputen el
dit petit del peu per lluir uns talons més alts o per les que s’obsessionen per
aprimar-se cada vegada més fins a poder lluir un bon thigh gap: un espai més o
menys considerable entre les cuixes i el pubis. Increïble, però cert. Tan
increïble com l’obsessió d’algunes joves ucrainianes com la Valeria Lukyanova
Definitivament,
ens hem begut l’enteniment...
