Frankfurt am Main

Vint-i-cinc anys, amics. O el que és el mateix: un quart de segle. Aquest és el període de temps que ha passat des de que, el desembre de 1988, vaig emprendre el primer viatge pel meu compte. Un primer viatge que em va dur a París i que va col·locar la pedra inaugural d’una pràctica —veure món— que he procurat mantenir sempre que els diners i la disponibilitat m’ho han permès. A voltes més a prop i a voltes més lluny. Però sempre amb aquell esperit de curiositat, de descoberta, d’aprenentatge. Un esperit que em fa valorar i molt l’experiència vital de viatjar i que m’ha dut a gaudir, en aquests darrers vint-i-cinc anys, de tot un seguit de moments màgics que mai oblidaré.

Avui , però, no us vull parlar del passat. O, al menys, del passat més llunyà. Avui toca parlar del present o, si més no, del passat més immediat. Concretament, del meu últim viatge a Frankfurt am Main.

I és que, com gairebé sempre, amb aquest viatge m’he endut un munt de sorpreses. D’entrada, perquè pensava —erròniament— que l’antiga capital del Sacre Imperi Romanogermànic i l’actual cor financer del país més ric d’Europa seria, sens dubte, una ciutat superindustrialitzada, desmesurada i absolutament impersonal... I sí, veritablement Frankfurt és una gran ciutat. Amb molta immigració, amb el recinte firal més gran d’Europa i amb uns gratacels que et poden fer creure que ets a Manhattan. Però Frankfurt també és, a la vegada, una ciutat dissenyada per a les persones. Amb les seves zones peatonals, amb la seva anella verda i amb els seus carrils de bici per a tot arreu. Una ciutat tranquil·la on dona gust passejar a la vora del riu Main i on, gairebé a qualsevol lloc, pots prendre plàcidament la varietat de cervesa o apfelwein que et vingui de gust sense que el soroll del transit et destorbi gens ni mica.

Així doncs, us recomano cent per cent que la visiteu. Per l’acurada reconstrucció del seu centre històric, pels seus museus, per la seva zona comercial, pel seu riu, pel seu skyline, per les seves dues operes o per les seves cerveseries o sidreries. I també, per suposat, perquè a Frankfurt va néixer Goethe, perquè a la seva judengasse s’hi va instal·lar la primera dinastia bancària dels Rothschild i perquè, òbviament, d’aquí procedeix la salsitxa de carn de porc més famosa del món.